El Municipi

Els carrers de Maldà són l’expressió de l’evolució del poble on la història brolla per tots els  racons.
El 1833, en un episodi de la guerra, un escamot de carlins va calar foc al castell; només restaren dempeus les parets mestres, avui en fase de reconstrucció. Hi ha restes de la sala de les arcades gòtiques, són interessants els senyals de picapedrer als carreus dels  murs.
A l’extrem oposat del turó s’hi aixecà l’església parroquial. El carrer Major uneix les dues edificacions resseguint la carena.
La inscripció de clau del portal, “Andreu Felip va començar l’obra del Castell de Guillem de Cardona en l’any del Senyor MCCXII”, ens parla de la construcció del nou castell, ampliat els segles XIV i XV i reformat el XVIII (1722).
Darrerament el poble ha crescut a les vores de la carretera de Vallbona de les Monges.

L’any 1082  els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, junt amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folch, vescomte de Cardona, el castell i el Maldanell. Més tard, en temps de Jaume II retorna als Cardona, al vescomte d’Osona. Posteriorment perdran el castell en vendre a  Bernat Albert, senyor de Ponts, els drets de la zona. A finals del s.XI es fa la reconstrucció del castell, al segle XIII tornen a fer-hi obres i l’any 1682 es converteix en palau. Malauradament, l’any 1833 els carlins van destruir l’edifici i només en quedaren les parets i alguna arcada gòtica.

L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La primitiva parròquia sembla que fou lesglésia romànica de Sant Pere. És duna sola nau i té un absis quadrat. Data del segle XII.

Té unes mides de 8 m per 16'80 m en el rectangle de la seva planta. Tant la nau com l'absis són cobertes amb volta de canó sostingut per quatre arcs torals que es recolzen en mitges columnes, amb capitells senzills de pla i cavet.

El més proper al frontis té a mitja columna un altre capitell del qual arrenca un començament d'arc rebaixat, desaparegut o que mai es va arribar a construir. La façana , coronada per una espadanya, té una portada amb arc de mig punt, protegit per un guardapols i sostingut per dues columnes amb capitells ornamentats amb elements de tipus vegetal.

És un edifici del s.XVIII, d'estil neoclàssic. Té la façana dividida per dues pilastres adossades que fan que transcendeixi a lexterior lestructura interior, de tres naus. Hi ha dues pilastres més a la cantonada que emmarquen tot el conjunt. La portada té dos cossos, cadascun té dues columnes de fus llis i capitell corinti. Damunt de la portada hi ha un frontó corbat que es repeteix a dalt de tot. El campanar és octogonal. Recentment sha rehabilitat tota la coberta, amb la col·laboració de l'Ajuntament i diverses entitats.

A lantic poblat de Maldanell hi han trobat restes de gran dinterès arqueològic. Entre els materials trobats hi ha ceràmica neolítica, ibèrica, romana i medieval. Cal pensar que al cim del turó hi havia el castell o la torre de guaita de Maldanell. Hi ha restes d'un dolmen i unes sepultures excavades a la roca, amb gravats sobre algunes delles. Darrerament shan fet excavacions sota una balma gegant i shi han trobat restes duna habitació medieval d'un edifici daparences monumentals que fan pensar en materials gòtics del segle XIII o XIV. Lany 1981 lantiga capella de Sant Joan de Maldanell va ser restaurada pels "Amics de Maldà" i amb aportacions dels veïns del poble.

Al segle XII Maldà era una poble voltat de muralles i tancat amb portals.

El castell medieval forma part de la Història de Catalunya des del segle X. El primer document on es parla de l'indret de Maldà data del 1040. Ramon Folch de Cardona testà a favor de Vicenç de Cardona deixant-li aquest indret amb la condició que edifiqués un castell, una església i l'ajudés a lluitar contra els moros. L'emplaçament de la fortificació del s.XII, on hi ha l'antic portal d'entrada, difereix del lloc on avui s'aixequen les ruïnes que es coneixen com a castell de Maldà. El nou castell fou edificat el 1212 en el seu emplaçament actual en la nova fortalesa hi ha la inscripció :Andreu Felip, Mestre d'obres començà l'obra del castell d'en Guillem de Cardona en l'any 1212. Alguns dels seus murs fan un gruix de 1'85 i 1'95 m fabricats amb blocs de pedra i parets de pedra massissa entre 6 i 10m. Després es va anar engrandint i modificant al llarg dels anys. Un dels restauradors fou Rafael Amat i de Cortada, escriptor entre d'altres de Excursions i Calaix de Sastre.Al començament de la guerra civil l'any 1833, un escamot de carlins capitanejats pel Badia de Castellserà, tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals, pujaren al poble, i en una nit ben fosca,incendiaren el castell i l’enderrocaren fins no deixar-ne més que les parets mestres. L'hereu del Sr. Alfonso de Vilallonga Cabeza de Vaca és l’actual Baró de Maldà, el qual ha donat l'edifici a canvi de participació al PATRONAT DEL CASTELL DE MALDÀ, format per diverses entitats i personalitats col·laboradores, entre elles l'Ajuntament de Maldà.

L'indret fou inaugurat l'any 1984. S'hi va adequar un entorn natural, la Font Vella, antiga mina d’aigua subterrània, amb arbres autòctons ja existents i d’altres de nous. També hi ha jardins, amb plantes i flors, una font d’aigua ornamental, taules, bancs, focs per a coure menjars, jocs Infantils i serveis públics (WC). És un lloc ideal perquè grans i petits gaudeixin d’un dia a l’aire lliure en contacte amb la natura. És perfecte per a famílies amb nens i colles d'amics.

Plaça empedrada amb bancs i una font. Inaugurada per commemorar la portada d'aigua a la vall del riu Corb, els pobles que componen la zona sud de la comarca de l'Urgell.