Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Municipi

En xifres

L'adreça de l'enllaç és: http://www.idescat.cat/emex/?id=251305

Situació

Malda2.jpgEl terme de Maldà, municipi de l'Urgell, delimita amb la comarca de les Garrigues i està molt proper pel sud a la Conca de Barberà.

Es troba a la ribera esquerra del riu Corb, que li fa de línia divisòria. Pel nord marca la seva partició amb el terme de Sant Martí de Riucorb.

Té una extensió de 31'62 km2, cosa que el converteix en un dels termes més grans de tota la vall del riu Corb. Per la part meridional és molt accidentat i en les fondalades del rius Maldanell i Corb s’hi troben les millors terres de conreu.

La població de Maldà actualment és habitada per uns 270 veïns, quasi  be tota la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia.

El Maldanell, afluent del riu Corb, travessa per l’esquerra el terme nord i en direcció est-oest. Quan porta aigua en recull de la conca, formada per les serres que formen la divisòria d’aigües del terme de Passanant, des del poble de Belltall i de la serra del Tallat pel seu sector de ponent.Maldà (1).JPG

 

Limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Maldà, al sud amb els Omells de na Gaia, l'Espluga Calba i els Omellons, a l’est amb Rocafort de Vallbona, el Vilet, Llorenç de Rocafort i Vallbona de les Monges i l’oest limita amb el terme d'Arbeca.

 

Hi predominen les terres calcàries oligocèniques cobertes d'una capa de marges quaternaris. Alguns turons de la part meridional sobrepassen els 570 m, mentre que els de la part nord-occidental tenen uns 380 m.

Una bona part del terme és coberta de vegetació arbòria, especialment pi blanc, alzines , roures i sotabosc. Les terres de conreu es dediquen al cereal, l’ametller, l’olivera i a la vinya.

Història i patrimoni

14060525_10208692299657692_1486069524_o.jpgEls primers vestigis són de l’època ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita que estava al cim del turó on avui s’hi alça l’ermita de Sant Joan del Maldanell. Prop d’aquest lloc s’hi ha trobat moltes restes de gran interès arqueològic e històric.Hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També s’han trobat restes romanes, tombes del segle II al paratge de l'Oliva.Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà. És probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a l’església de Sant Vicenç de Cardona, amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada l’any 1082 quant els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folc, vescomte de Cardona, el castell de Maldà, el lloc i el castell del Maldanell. L'any 1273 vengueren les propietats al rei Jaume I, i no fou fins que en els temps de Jaume II aconseguiren de nou els castells de Maldà i Maldanell. Més tard, els béns passaren a mans dels senyors de Ponts. L’any 1585 passà a mans d'Antoni de Frígola i l'any 1667 als Cortada. Lany 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat.Hi ha una frase extreta d’un llibre de Rafael d'Amat i Cortada que deia que MALDÀ ES EL SENYOR DE LA MARINADA, perquè en aquella zona sempre hi bufa aquest vent.

Turisme

Llocs d'interès

El Poble

Malda3.jpgEls carrers de Maldà són l’expressió de l’evolució del poble on la història brolla per tots els  racons.
El 1833, en un episodi de la guerra, un escamot de carlins va calar foc al castell; només restaren dempeus les parets mestres, avui en fase de reconstrucció. Hi ha restes de la sala de les arcades gòtiques, són interessants els senyals de picapedrer als carreus dels  murs.
A l’extrem oposat del turó s’hi aixecà l’església parroquial. El carrer Major uneix les dues edificacions resseguint la carena.
La inscripció de clau del portal, “Andreu Felip va començar l’obra del Castell de Guillem de Cardona en l’any del Senyor MCCXII”, ens parla de la construcció del nou castell, ampliat els segles XIV i XV i reformat el XVIII (1722).
Darrerament el poble ha crescut a les vores de la carretera de Vallbona de les Monges.

Castell

L’any 1082  els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II,  MALDÀ_I3D8974.jpgjunt amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folch, vescomte de Cardona, el castell i el Maldanell. Més tard, en temps de Jaume II retorna als Cardona, al vescomte d’Osona. Posteriorment perdran el castell en vendre a  Bernat Albert, senyor de Ponts, els drets de la zona. A finals del s.XI es fa la reconstrucció del castell, al segle XIII tornen a fer-hi obres i l’any 1682 es converteix en palau. Malauradament, l’any 1833 els carlins van destruir l’edifici i només en quedaren les parets i alguna arcada gòtica.

L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

l'Església romànica de sant Pere

sant pere.jpgLa primitiva parròquia sembla que fou lesglésia romànica de Sant Pere. És duna sola nau i té un absis quadrat. Data del segle XII.

Té unes mides de 8 m per 16'80 m en el rectangle de la seva planta. Tant la nau com l'absis són cobertes amb volta de canó sostingut per quatre arcs torals que es recolzen en mitges columnes, amb capitells senzills de pla i cavet.

El més proper al frontis té a mitja columna un altre capitell del qual arrenca un començament d'arc rebaixat, desaparegut o que mai es va arribar a construir. La façana , coronada per una espadanya, té una portada amb arc de mig punt, protegit per un guardapols i sostingut per dues columnes amb capitells ornamentats amb elements de tipus vegetal.

L'església parroquial de santa Maria

malda14.jpgÉs un edifici del s.XVIII, d'estil neoclàssic. Té la façana dividida per dues pilastres adossades que fan que transcendeixi a lexterior lestructura interior, de tres naus. Hi ha dues pilastres més a la cantonada que emmarquen tot el conjunt. La portada té dos cossos, cadascun té dues columnes de fus llis i capitell corinti. Damunt de la portada hi ha un frontó corbat que es repeteix a dalt de tot. El campanar és octogonal. Recentment sha rehabilitat tota la coberta, amb la col·laboració de l'Ajuntament i diverses entitats.

L'ermita de sant joan de maldanell

sant joan.jpgA lantic poblat de Maldanell hi han trobat restes de gran dinterès arqueològic. Entre els materials trobats hi ha ceràmica neolítica, ibèrica, romana i medieval. Cal pensar que al cim del turó hi havia el castell o la torre de guaita de Maldanell. Hi ha restes d'un dolmen i unes sepultures excavades a la roca, amb gravats sobre algunes delles. Darrerament shan fet excavacions sota una balma gegant i shi han trobat restes duna habitació medieval d'un edifici daparences monumentals que fan pensar en materials gòtics del segle XIII o XIV. Lany 1981 lantiga capella de Sant Joan de Maldanell va ser restaurada pels "Amics de Maldà" i amb aportacions dels veïns del poble.

 

Al segle XII Maldà era una poble voltat de muralles i tancat amb portals.

El castell

castell.jpgEl castell medieval forma part de la Història de Catalunya des del segle X. El primer document on es parla de l'indret de Maldà data del 1040. Ramon Folch de Cardona testà a favor de Vicenç de Cardona deixant-li aquest indret amb la condició que edifiqués un castell, una església i l'ajudés a lluitar contra els moros. L'emplaçament de la fortificació del s.XII, on hi ha l'antic portal d'entrada, difereix del lloc on avui s'aixequen les ruïnes que es coneixen com a castell de Maldà. El nou castell fou edificat el 1212 en el seu emplaçament actual en la nova fortalesa hi ha la inscripció :Andreu Felip, Mestre d'obres començà l'obra del castell d'en Guillem de Cardona en l'any 1212. Alguns dels seus murs fan un gruix de 1'85 i 1'95 m fabricats amb blocs de pedra i parets de pedra massissa entre 6 i 10m. Després es va anar engrandint i modificant al llarg dels anys. Un dels restauradors fou Rafael Amat i de Cortada, escriptor entre d'altres de Excursions i Calaix de Sastre.Al començament de la guerra civil l'any 1833, un escamot de carlins capitanejats pel Badia de Castellserà, tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals, pujaren al poble, i en una nit ben fosca,incendiaren el castell i l’enderrocaren fins no deixar-ne més que les parets mestres. L'hereu del Sr. Alfonso de Vilallonga Cabeza de Vaca és l’actual Baró de Maldà, el qual ha donat l'edifici a canvi de participació al PATRONAT DEL CASTELL DE MALDÀ, format per diverses entitats i personalitats col·laboradores, entre elles l'Ajuntament de Maldà.

El parc recreatiu de la font vella

L'indret fou inaugurat l'any 1984. S'hi va adequar un entorn natural, la Font Vella, antiga mina font vella.jpgd’aigua subterrània, amb arbres autòctons ja existents i d’altres de nous. També hi ha jardins, amb plantes i flors, una font d’aigua ornamental, taules, bancs, focs per a coure menjars, jocs Infantils i serveis públics (WC). És un lloc ideal perquè grans i petits gaudeixin d’un dia a l’aire lliure en contacte amb la natura. És perfecte per a famílies amb nens i colles d'amics.

La plaça de la font nova

Plaça empedrada amb bancs i una font. Inaugurada per commemorar la portada d'aigua a la vall del riu Corb, els pobles que componen la zona sud de la comarca de l'Urgell.

Rutes

PR-C 57: La Baronia de Maldà 14.8Km

Llegir Més

Maldà-Santuari del Tallat- Maldà

Llegir Més

ITINERARI GEOLÒGIC PER L´URGELL: NALEC; ROCAFORT DE VALLBONA, MALDÀ; BELIANES, VALLBONA - NALEC

Llegir Més

Fills Il·lustres

RAFAEL D'AMAT I DE CORTADA (Barcelona 1746-1818). Fou el baró de Maldà. També va ser escriptor, un viatger infatigable i un excel·lent narrador.

La seva obra més coneguda és Calaix de Sastre.

 

SANÇ CAPDEVILA I FELIP (Maldà, 1881-1932). Fou mossèn, fill de la casa pairal de Cal Po. Prevere i historiador noucentista de diversos llibres relacionats amb la història de la nostra població i rodalies.

 

GUILLEM DE BOLADERAS I ROMÀ (Maldà, 1853 - Sitges,1923). Va ser un important terratinent i comerciant de vi i oli. Promotor de la primera Cambra Agrària Oficial de l'Estat espanyol, constituïda lany 1891. Va ser també alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

 

JOSEP MASSOT I MORERA (Maldà 1853 -1909). Era fill de Cal Capdevila. Durant molts anys i de manera ininterrompuda fou alcalde i regidor de l'Ajuntament de Maldà. Era un important terratinent.

 

MANUEL GAYA I TOMAS (Maldà, 1849 - Lleida, 1912). Fill de Cal Vallverdú. Fou propietari, advocat, polític i notari.

 

JOSEP IGLÉSIAS GUIZARD (Barcelona, 1873-1932). Poeta, advocat i propietari, casat amb la filla i pubilla de l'hisendat de Maldà, Josep Massot i Pinyol. La producció literària de Josep M ª Iglésias es forma bàsicament en tres principis: localisme respecte a Maldà i a la comarca, tipisme folklòric de la vida de la Segarra i humorisme innocent.

 

PAU VIVES I MASSES. Fill de la casa pairal tradicional de Maldà Cal Cabra. Va ser mossèn. Té una plaça dedicada al seu nom.

Document Actions